Carta Als Reis

Lluís Pujol M.

Estimats Reis d’Orient: els meus fills ja tenen la carta enllestida però jo també en vull fer una. Us vull demanar un regal molt especial: és un Sac Màgic. Un gran Sac Màgic que dintre hi porti tres bombolles com aquelles que es fan amb aigua i sabó. M’agradaria que dins d’una d’aquestes bombolles hi hagués tots aquells valors humans que tanta falta ens fan i tant necessaris són. Aquells valors familiars que s’han esborrat d’aquesta societat tan accelerada, i tornessin a formar part del dia a dia de cada família. Començant per l’honestedat, la generositat, el perdó, l’amistat i molts d’altres, i acabant amb la confiança.
Una altre bombolla m’agradaria que estigués plena d’amor. Molt d’amor, que vesi d’amor doncs aquest l’hauré de repartir amb la família, amb els amics, amb els coneguts i també amb els desconeguts. Perquè qui estima respecta, qui estima comparteix. Qui estima perdona. Saber estimar és la base per poder practicar aquells valors reclamats. Qui estima és tolerant, sap escoltar i deixa parlar. Qui estima no imposa, ni obliga, ni destrueix.
I en la tercera bombolla m’agradaria trobar-hi molta esperança. Sobretot esperança perquè qui espera és que no s’ha rendit, és que és viu, i l’esperança dóna peu a tenir il·lusions, a endegar projectes, a somriure a la vida.
I m’agradaria que aquest Sac Màgic el trobéssim totes les persones el dia de Reis a cada llar. I que amb els ulls tancats, desféssim la cinta que lliga el Sac, i posant les mans dintre seu, féssim explotar les bombolles i que aquestes en fessin tornar a tots una mica més humans. Que aquest sac màgic servís per a tornar una mica el seny a aquesta societat cada vegada més dessestructurada i desfeta, individualista i molt egoista, que fent una aportació econòmica a una causa humanitària durant aquestes festes melangioses de Nadal, ens pensem que ja hem pagat el peatge per poder menjar-nos els torrons amb la consciència ben tranquil·la, tancant els ulls davant la crua realitat com la mort de milers d’infants de gana i sed al mon, del patiment i solitud de moltes persones. Estimats reis el regal que demano no el demano només per a mi, sinó per a tots els que estiguin disposats a deslligar el Sac Màgic i deixar-se amorí d’aquells petits estels brillants a l’explotar les bombolletes i somiar, encara que només sigui per uns segons, que aquest miracle es fa realitat, imaginar com seria una societat no més rica en bens materials, sinó milionària amb allò que no es pot comprar perquè no té preu. Bon any a tothom.

Lluís Pujol M.